"Vidimus et audivimus": Déu que es revela. Experiència i/o intel·ligència de la fe

Veure i sentir (videre et audire): aquests dos paradigmes apareixen ja en el pròleg de la Dei Verbum promulgada el 18 de Novembre del 1965. La Constitució dogmàtica sobre la revelació divina ens posa, de bell antuvi, aquest model de comprensió de la fe i ens proposa la forma per a la seva transmissió: veure, escoltar i comunió. En aquest línea l’article proposa de retornar a llegir Dei Verbum a partir d’aquests dos elements —veure i escoltar— perquè avui, potser com mai, necessitem conceptualitzar la fe dogmàticament, sí, però també experiencialment. La teologia fonamental ha estudiat aquest procés experiencial del fet de creure i de la possibilitat de la fe, durant tota l’època postconciliar: Déu que es revela ha se ser «vist» i «escoltat» per poder ser intel·ligentment comprès i fer possible la transmissió de la resposta de fe que requereix la seva revelació. La transmissió dels continguts de la fe es constitueix en element fonamental a l’hora de dir «Déu» als homes i dones de la nostra època. Tot això en quatre punts per una relectura del primer capítol de Dei Verbum: en primer lloc, Déu que es revela i el problema de dir Déu avui. Segon, la transmissió de la revelació i la comprensió d’aquesta revelació. Tercer, la comprensió empàtica del Misteri de Déu. Quart, la transmissió de la fe i els meta-llenguatges

Experiencia, empatía y conversión: una teología de la música como epifanía del Misterio.

En nuestro entorno cultural, la pregunta religiosa actual se formula en términos de «¿cómo decir Dios?». Esta búsqueda se concreta privilegiadamente en el ámbito de la experiencia estética. En este horizonte, el autor ensaya elaborar una teología de la música como epifanía del Misterio partiendo de la experiencia, la empatia y la conversión. Se subraya la presencia de compositores que interpretan hermenéuticamente la Palabra llevándola a una comprensión empática y que va más allá de cualquier explicación. A la hora de decir una palabra sobre el Inefable y sobre el misterio de su comunicabilidad, los teólogos pueden ser sensibles a los lenguajes meta-lingüísticos, como la música y la percepción estética. En ellos pueden encontrar un camino de comunicación de la percepción estética del Misterio del Dios que se revela

Sobre alguns exemplars anormals de Leptosalenia barredai (Echinoidea) de l’Albià de Traiguera.

Es descriu dos casos d’exemplars anormals de l’equínid Leptosalenia barredai, Forner 2014, de l’Albià de la conca del Maestrat. El grau d’incidència dels exemplars anormals sobre la població total és d’un 6%.On some abnormal specimens of Leptosalenia barredai (Echinoidea) from the Albian of Traiguera. Two cases of abnormal specimens of the equinoid Leptosalenia barredai, Forner 2014 from the Albian of the Maestrat Basin (Spain) are described. The incidence of abnormal specimens in the total population is 6%

Four challenges for measurement in environmental psychology, and how to address them

Stress and Psychopatholog

The role of urban/rural environments on Mexican children’s connection to nature and pro-environmental behavior

Living in rural areas has been described a driver for behaving in a pro-environmental way, mainly due to the more frequent contact with nature that people from rural areas have. However, the processes that link living in a rural area and behaving in a more ecological manner have not been systematically studied. Moreover, most studies have focused on adults living in developed countries. Given the importance that the actions conducted by people in developing countries have for the future of the environment, as well as the relevance of children’s pro-environmentalism for nature conservation, we present a brief research report examining the relationship between Mexican children’s place of residence and self-reported pro-environmental behavior (PEB). Participants were 200 children from Mexican rural areas (150, 000 inhabitants). Children were between 9 and 12 years old. Children’s connection to nature was considered as a mediator in the relationship between children’s place of residence and PEB. Our findings revealed that rural children hold a stronger sense of connection to nature and behave in a more pro-environmental way than urban children. In addition, place of residence was directly and positively linked to their PEBs, and this relationship was mediated by children’s connection to nature. The relationship between connection to nature and PEB was stronger for girls than for boys. The model explained 45% of the variance of children’s self-reported PEBs

Esperienza e/o intelligenza della Fede. Un tentativo di Teologia-Liturgica Fondamentale

Seeing and hearing/listening (videre et audire): these two paradigms appear in the prologue of Dei Verbum (1965). The Council's dogmatic constitution already puts us in the perspective of understanding the faith from the beginning and also proposes a form of transmission: to see, to listen, above all through the exercise of communion.I propose to elaborate theologically, starting from Dei Verbum and starting from «seeing» and «hearing» (1 Jn 1,2–3), a theological perspective that also includes the liturgy to conceptualize faith not only dogmatically, but also on the experiential plan. But we must not forget that if God’s revelation is clear and active, we experience a great difficulty in «how to speak of God» in the concrete today of our contemporaneity.Starting from these assumptions we list a fundamental theology-liturgical proposal from the experience of seeing and hearing (fides ex auditu) as a path to the experience of faith that leads to understanding.Vedere e sentire/ascoltare (videre et audire): questi due paradigmi appaiono nel prologo della Dei Verbum (1965). La costituzione dogmatica conciliare ci mette già dall’inizio in questa prospettiva di comprensione della fede e ci propone anche una forma di trasmissione: vedere, ascoltare, soprattutto tramite l’esercizio della comunione.Nell’articolo si propone di elaborare teologicamente, a partire dalla Dei Verbum ed a partire del «vedere» e «udire» (1 Gv,1, 2–3), una prospettiva teologica che comprenda anche la liturgia per concettualizzare la fede non solo dogmaticamente, ma anche sul piano esperienziale. Ma non dobbiamo dimenticare che se la rivelazione da parte di Dio è chiara ed operante, sperimentiamo una grande difficoltà sul «come parlare di Dio» nell’oggi concreto della nostra contemporaneità.Partendo da questi presupposti si elenca una proposta di teologia–liturgica fondamentale dall’esperienza del vedere e dell’udire (fides ex auditu) come percorso verso l’esperienza di fede che porta a comprensione/intelligenza.Experience and / or Intelligence of Faith. An Attempt at the Theology-liturgical fundamentalSeeing and hearing/listening (videre et audire): these two paradigms appear in the prologue of Dei Verbum (1965). The Council's dogmatic constitution already puts us in the perspective of understanding the faith from the beginning and also proposes a form of transmission: to see, to listen, above all through the exercise of communion.I propose to elaborate theologically, starting from Dei Verbum and starting from «seeing» and «hearing» (1 Jn 1,2–3), a theological perspective that also includes the liturgy to conceptualize faith not only dogmatically, but also on the experiential plan. But we must not forget that if God’s revelation is clear and active, we experience a great difficulty in «how to speak of God» in the concrete today of our contemporaneity.Starting from these assumptions we list a fundamental theology-liturgical proposal from the experience of seeing and hearing (fides ex auditu) as a path to the experience of faith that leads to understanding

L'estructura del discurs independentista : una proposta d'anàlisi mitjançant la metodologia de xarxes

Treball aplicat. En aquest treball, es presenta una proposta per analitzar el discurs independentista com a xarxa d'estats mentals col·lectius des d'una perspectiva de conjunt, que pretén trobar l'estructura del discurs, integrant els diferents arguments en joc i observant les relacions que estableixen entre si. Per tal fi, s'ha utilitzat metodologia mixta en la qual la obtenció de dades és qualitativa, i l'explotació i anàlisi és quantitativa. A través d'entrevistes semiestructurades en profunditat a un perfil concret d'independentistes (18-34 anys, titulats universitaris, simpatia a ERC i CUP, identitat "només catalana"), s'ha generat discurs que després s'ha codificat segons el tipus d'arguments que apareixien. En base a les co-ocurrències de codis en cada seqüència de parla, s'ha construït un diagrama de xarxa que mostra com es relacionen els arguments entre si. Han emergit quatre grans tipus d'arguments: els arguments identitaris, els arguments econòmics, i uns tipus d'arguments referits a percepcions positives sobre allò català i negatives sobre allò espanyol, que s'han anomenat "institucionals/polítics/cívics" (en contra d'Espanya un tipus, i a favor de Catalunya l'altre). Els arguments més citats i més centrals a la xarxa són els "institucionals/polítics/cívics" que destaquen els aspectes negatius d'Espanya i els espanyols, en especial les accions que fa el govern d'Espanya que són percebudes com atacs o agressions contra Catalunya. Els arguments identitaris es vehiculen a través de mencions a la llengua catalana. La menció explícita a la identitat catalana com a argument per a la independència té una freqüència d'aparició molt menor en el discurs. Els arguments institucionals/cívics/polítics a favor de Catalunya expressen la confiança en què moltes de les qüestions que porta l'Estat espanyol les gestionaria millor un Estat català, i que la independència és un mitjà per fer polítiques socials i decidir-ho tot. Els arguments econòmics tenen una presència secundària.En este trabajo, se presenta una propuesta para analizar el discurso independentista como 'red de estados mentales colectivos' desde una perspectiva de conjunto que pretende descubrir la estructura del discurso, integrando los diferentes argumentos en juego y observando las relaciones que establecen entre sí. Para tal fin, se ha utilizado metodología mixta en la cual la obtención de datos es cualitativa, y la explotación y análisis es cuantitativa. Mediante entrevistas semiestructuradas en profundidad a un perfil concreto de independentistas (18-34 años, titulados universitarios, simpatía a ERC y CUP, identidad "solo catalana"), se ha generado discurso que después se ha codificado según los tipos de argumentos que han aparecido. En base a las co-ocurrencias de códigos en cada secuencia de habla, se ha construido un diagrama de red que muestra cómo se relacionan los argumentos entre sí. Han emergido cuatro grandes tipos de argumentos: los argumentos identitarios, los argumentos económicos, y unos tipos de argumentos referidos a percepciones positivas sobre lo catalán y negativas sobre lo español, que se han nombrado "institucionales/políticos/cívicos" (en contra de España un tipo, y a favor de Cataluña el otro). Los argumentos más citados y más centrales en la red son los "institucionales/políticos/cívicos" que destacan los aspectos negativos de España y los españoles, en especial las acciones que hace el gobierno de España que son percibidas como ataques y agresiones contra Cataluña. Los argumentos identitarios se vehiculan mediante menciones a la lengua catalana. La mención explícita a la identidad catalana como argumento para la independencia tiene una frecuencia de aparición mucho menor en el discurso. Los argumentos institucionales/políticos/cívicos a favor de Cataluña expresan la confianza en que muchas cuestiones que lleva el Estado español, las gestionaría mejor un Estado catalán, y que la independencia es un medio para hacer políticas sociales y decidirlo todo. Los argumentos económicos tienen una presencia secundaria.This research presents a proposal to study the secessionist discourse as a network of collective mental states, from a holistic perspective aimed to find the structure of the discourse, integrating different arguments on the field, and observing the relations established between them. To this goal, a mixed methods approach has been used, in which data extraction is qualitative, and data analysis is quantitative. Discourse has been generated through semistructured in-depth interviews to a specific profile of secession supporter (18-34 years old, college graduates, supporters of ERC and CUP political parties, "only Catalan" identity). The interviews have been codified in regard to the types of arguments emerged. A network diagram has been built based on co-occurrences of codes in each speech sequence. The network shows how arguments establish relations among themselves. Four main types of arguments have emerged: identity-based arguments, economic arguments, and two other types of arguments named "institutional/political/civic" (against Spanish institutions and political actors, or in favor of Catalan ones), referred to positive perceptions about Catalan institutions and actors, and negative perceptions about the Spanish ones. The most mentioned and most central arguments in the network are institutional/political/civic ones, highlighting negative aspects of Spain and the Spanish people, especially referring to actions carried out by the Spanish government which are perceived as attacks or aggressions against Catalonia. Identity-based arguments are conveyed through mentions to Catalan language. Explicit mentions to Catalan identity as arguments for secession are way less frequent in discourse. Institutional/political/civic arguments in favor of Catalonia convey confidence to the fact that a new Catalan state would do a better management than the Spanish state. Also, these arguments see secession as a means to implement social policies and decide about everything. Economic arguments have a secondary position